L’art de la alquimia de Ramón Llull
Traducción A. Ballester
Cobles, les quals feu mestre Ramon Llull sobre l’Art d’Alquimia, de la qual Art feu un llibre apellat de la Quinta Essencia:
Amor me fay ayçò rimar,
Ab corrupciò porás saber,
Car sens ella no’s pot liar
Generació de son esser;
Essencia fá quinta obrar,
Si unitar vols d’açò fer,
E no’t vuyl pas mays declarar
Covet plural amor haver;
D’açò et daray cesta semblança,
Conoxeràs per l’ens extens,
Del simple per concordança
L’altre qu’apeyla hom intens;
Saber aurás ab dessemblança,
D’aire sera congelaments
Qu’amor fa ab concordança,
Per concordar li elemens.
Vosaltres ab li ens concrets
Per fantastiga criatura,
Si lo genus aver volets
Dels ens reals haurets mesura,
Si ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,
Especialment ho trobarets
Coneixent sa propia natura.
Ab obra artificial
D’ira farás tornar amor,
Tu hi mesclant la natural,
La ira fará d’amador;
Mas si natura no t’hi val
Ja tú no serás sabidor,
Per ignorar l’art altre tal
De transsubstanciar l’humor.
D’essencia é d’accident
Ab totes ses parts substancials,
Cové esser lo trasmudament,
E semblantment accidentals.
Apres qu’en sia novament,
Renunciant als altres senyals,
Convertint en altre essent,
Dos sos graus elementals.
Ab accident esser noveyl,
Adonchs l’art no pot defaylir
Que no sia d’altre peyl,
Más defayleix per fals cosir;
Si vols entrar per est porteyl,
Per tal que bé et sapies regir
Obs te farà portar capdeyl,
Que pusques entrar é aixir.
EL ARTE DE LA ALQUIMIA
(traducción)
Coplas que compuso el maestro Ramón Llull sobre el arte de la alquimia, arte del cual compuso un libro llamado de la Quinta Esencia
Esto me lo hace rimar el amor / con la corrupción podrás saber / pues sin ella no se puede atar / la generación de su ser // la esencia hace quinta obrar / si de esto quieres hacer la unidad / y más no te quiero declarar / conviene tener más de un amor // De ello te daré esta semejanza / conocerás por el ente extenso / del simple por concordancia / el otro llamado hombre intenso // tendrás saber con desemejanza / de aire serán los congelamientos / que el amor hace con concordancia / para concordarle elementos // vosotros con otros entes concretos / por fantástica criatura / si el genero queréis tener / de los entes reales tendréis medida // si entes abstractos debéis buscar / del creador por la criatura / especialmente lo encontrareis / conociendo su propia natura // con la obra artificial / la ira convertirás en amor / mezclándole la natural / la ira hará de amador // pero si la naturaleza no te ayuda / tu ya no serás conocedor / e igual por ignorar el arte / de trasubtanciar el humor // de la esencia y del accidente / con todas sus partes substanciales / debe ser el transmudamiento / e igualmente accidentales // después de que sea nuevamente / renunciando a las demás señales / convirtiendo en otro ser / por sus grandes elementales // con accidente de nuevo ser / pues el arte no puede desfallecer // a no ser por otra piel / pero desfallece por falso coser // si quieres entrar por esta puerta / para que sepas regirte bien / deberás llevar un ovillo / para que puedas entrar y salir.